La importància del procés constituent

Tinguem les coses clares: molta gent que apostem per la independència de Catalunya no ho fem perquè siguem nacionalistes. És a dir, no ens interessa aquest procés perquè tinguem un amor irracional a la nostra terra i creiem que té el destí històric que esdevingui, per sempre més, un estat. Moltes de nosaltres entenem que la decisió de marxar de l’estat espanyol ve donada per les possibilitats de crear una societat millor i més justa per a tothom.

Molta de la crítica de l’esquerra centralista porta a esbroncar-nos sobre els perills que té crear un nou estat, i més de la mà de partits tacats per la corrupció com l’antiga Convergència i Unió, ara PDeCat. Que tingueu clar, que encara n’hi ha que tenim memòria i tenim molt present que, si no movem el cul un cop s’hagi proclamat la independència, la República Catalana pot convertir-se ràpidament en una nova república bananera, amb polítics tan corruptes, feixistes i masclistes com d’aquells dels que fugim. Sabem que la política és capaç de donar ales als discursos xenòfobs i reaccionaris i que només nosaltres, el poble organitzat, som els capaços de fer que això no passi. Així que, manos a la obra!

la-constitucic3b3-catalana-a-lescola

Qui sentim que la República Catalana no pot aspirar a ser un simple estat més al sud d’Europa, posem la nostra esperança en el ‘com’ es durà a terme aquesta creació. Com podem comprovar la Llei de Transitorietat Jurídica contempla que, un cop declarada la independència, s’entri a la fase de procés constituent. És aquí on hem d’empenyer de veritat!

És molt important que no deixem perdre aquesta ocasió. Recordem les paraules de tota aquella gent que deia: “primer la independència, llavors, ja veurem!”. Doncs serà durant el procés constituent quan haurem de “veure” de debò.

Constitu… què?!

Hi ha una manera d’entendre un procés constituent com el moment en el qual es redacta la carta magna per un nou país i ha passat així a llocs com Bolívia, Islàndia, Eslovenia… Segons es recull a la llei aprovada al Parlament, els 6 mesos següents a la declaració d’independència, s’obriran debats i altres formes de participació ciutadana on la societat catalana tindrà l’oportunitat d’opinar, formar-se i decidir quins son els fonaments legals i jurídics de la nova constitució. També es preveu que els i les catalanes votin per la creació d’una Assemblea Constituent (que escriurà una proposta de constitució basada en l’etapa participativa de la que hem parlat), que votin en referèndum per acceptar o rebutjar l’escrit i, finalment, que votin una tercera vegada per formar el primer govern de la República.

Alerta navegants: la redacció d’una Constitució no significa que les coses canviïn màgicament. El procés constituent ha d’incloure tota aquesta etapa de debats i participació de manera molt clara. Perquè aquest procés pugui ser veritablement transformador, ha de ser la població organitzada la que asseguri que els debats es facin i hi participi el màxim de gent i postures possibles.

Si no, aquesta constitució pot néixer coixa, amb molts errors dels que ens podem penedir més aviat del que ens pensem. La capacitat ciutadana que permet i guia aquest procés és el que anomenem poder constituent. Aquest poder queda molt ben representat per la societat que s’ha mobilitzat durant aquests últims dies.

Una república per viure amb dignitat

Llavors, se’ns gira feina, però també molta capacitat per incidir en el nostre futur. Aquestes mesos de debat i participació impliquen pensar com volem que sigui el nou país, amb quines estructures institucionals volem viure, amb quin sistema fiscal i finançament públic volem comptar, etc. Vol dir que, en aquesta etapa de participació, se’ns ofereix la oportunitat de construir de nou casa nostra, que va més enllà de la redacció d’uns fulls. Un procés constituent vol dir que podem, decidir també quin paper volem tenir com a ciutadania, com volem que sigui l’educació, els serveis bàsics i essencials o la relació entre els municipis i el nou estat, per exemple.

El professor de Dret Constitucional Albert Noguera (Barcelona, 1978), explica com el redactat de la constitució a l’Equador es va ressaltar l’opinió dels moviments socials del país, donant forma i cos legal al concepte buen vivir que podríem traduir al nostre territori com posar la vida al centre de la política. Òbviament, aquesta proposta va ser acceptada degut a la capacitat organitzativa de la societat equatoriana. Vist com hem respòs aquests dies a l’atac dels cossos policials de l’estat espanyol i a la maquinària política i mediàtica del govern del PP, tenim una gran capacitat per poder aconseguir grans fites en la nova constitució.

albert-noguera-tot-proces-constituent-ha-de-tenir-un-fonament-de-validesa-perque-sactivi
Albert Noguera (Barcelona, 1978)

No ens hem de tallar alhora de proposar o pensar que el que diem és impossible, doncs el mateix procés d’independència semblava una utopia feia uns anys enrere. Que volem que Catalunya no tingui exèrcit? Que volem que hi hagi lleis estrictes per qui roba de les arques públiques? Que volem que la ciutadania pugui tirar enrere lleis injustes o revocar a càrrecs electes? Que volem millorar inqüestionablement les condicions de feina dels treballadors i les persones sense papers? Només és qüestió de mantenir aquest esperit desobedient i reivindicatiu que ens ha portat on som ara!

La millor garantia: la gent mobilitzada

Per últim, hi deixem les advertències. No diguis blat fins que no és al sac i ben lligat, que diuen les àvies. Com dèiem al principi, la política, si no se la vigila, és capaç de generar monstres i, la nostra feina com a poble, és evitar que aquests monstres tinguin el terreny aplanat. La Llei de Transitorietat contempla el procés participatiu però, estem segurs que serà tan participatiu? Aquesta llei contempla un Fòrum Social Constituent, format per partits i societat civil però, qui elegirà als membres d’aquest Fòrum? Haurem de ser previnguts i exigir, amb fermesa, que aquest procés sigui obert, participatiu de debò i transparent. No estaria gens malament formar un Observatori per les Garanties Constituents, extern al govern i format per membres de la ciutadania, que vetllés i estudiés el redactat i, que abans que aquest es converteixi en una aberració, poder dir: “ep, jo no vaig posar el meu cos l’1 d’Octubre per això. El meu vot no significava això. Parem i tornem-ne a parlar”.

 

Aitor Terradellas (La Bisbal d’Empordà, 2017)

Referències:

Descongelar el procés constituent

Entrevista a Albert Noguera

Llei de transitorietat jurídica

El Poder Constituyente (Toni Negri, Traficantes de Sueños, 2014)

Cartells per a adaptar als barris

Només és el principi, decidim-ho tot. Posem a disposició aquest blog i aquest material per centralitzar tot el contingut gràfic en defensa de l’exercici de l’autodeterminació per part del poble català, la llibertat d’expressió i per denunciar l’autoritarisme desbordat i l’estat d’excepció. Animem als Comités en Defensa del Referendum, els Comités de Defensa del Barri i tots els Comitès que ara mateix organitzen la desobediència. 1-0 només és el principi, decidim-ho tot!

catalunya_feminista

solidaria_internacionalista

revertir_privatitzacions

reconstruir_allo_public

democracia_social_economica

comunitats_vives

nomes_es_el_principi

nomes_es_el_principi_bn

nomes_es_el_principi_bn_ok.png

Cartell 1

crtll.jpg